Led Zeppelin, rock en estat pur

Led Zeppelin va ser format l'octubre de 1968 per el guitarrista Jimmy Page (1944) degut a la dissolució de The Yardbirds, el grup al qual pertanyia. John Paul Jones (1946), un respectat arreglista i músic d'estudi substituí al baixista Chris Dreja, que es vulia dedicar a la fotografia, i Terry Reid no aceptà la oferta de vocalista, però recomanà a un desconegut, Robert Plant (1948), que a la vegada recomanà a John Bonham (1948—1980), quan el batería B. J. Wilson tampoc aceptà la oferta. El quartet conectà inmediatament i després de completar un petit tour d'actuacions pendents de l'anterior grup sota el nom de New Yardbirds, canvià el seu nom a Led Zeppelin, seguint una broma del bateria de The Who, Keith Moon, que observant les seves possibilitats va dir que probablement «s'estrellarien com un zepelín de plom» (lead zeppelin). Armat amb un prestigiós i mai vist contrate amb Atlantic Records, que no permetia a la companyia discogràfica cap injerencia en el material musical, ni sobre caràtulas, ni promoció, ni concerts, el grup es va embarcar en un tour per EE.UU. de teloners de Vanilla Fudge, antes de el seu explosiu debut amb «Led Zeppelin» (1969), que incluia cançons excepcionals com «Good Times, Bad Times», «Communication Breakdown», «Dazed And Confused», «How Many More Times» i «You Shook Me».


Una combinació de talents incomparables, que a més contaven amb la meticulosa producció de Page, i la expressiva veu de Plant, una combinació que seria encara major a «Led Zeppelin II». El grup ja contava com un dels grans, amb multitudinaris concerts abarrotats a través de tot EEUU, quan la publicació de «Led Zeppelin II» (1969) els va propulsar encara més amunt. «Whola Lotta Love» és ja un clàssic, i cançons com «Thank You» o «What Is And What Should Never Be» mostraven la versatilitat del grup i obrien pas a un nou album «Led Zeppelin III» (1970), gravat en una decrèpita granja a Snowdonia (Gales) anomenada Bron-Yr-Aur, inmortalitzada aixi en dues cançons del disc. «That's The Way» i «Tangerine» representen aquest esperit pastoral i acústic del moment. «Immigrant Song» y «Gallows Pole» al contrari s'encarreguen de recordar-nos la força indomable del grup.

Led Zeppelin en aquell moment estava al cap damunt del mon de la música, com un dels grups més atractius del panorama. No obstant això, la força sempre creixent del grup es va deixar veure en el seu quart àlbum, publicat el 1971, sense títol oficial, encara que generalment és conegut amb el nom de «Led Zeppelin IV», «Four Symbols», «ZoSo», «Runes Album», etc., en referencia a que els músics van incluir símbols misteriosos que representaven a cada un d'ells. Aquest àlbum inclou la famossísima «Stairway To Heaven», coneguda simplement com la cançó definitiva del rock. El gran eco de «Stairway To Heaven» va fer que les altres cançons es deixessin en un segon pla, cosa no gaire justa, perque aquest àlbum conté altres grans cançons com«When The Levee Breaks» on Bonham demostra tot el seu poder. «Going To California», una balada acústica. «Black Dog», «Rock And Roll» o «The Battle Of Evermore» també representen la grandesa, imaginació i poder del grup. Aquest disc va vendre sols a EE.UU. 16 millons de copies.


mes tard posaré sa informacio que falta

WWW.WIKIPEDIA.ORG copiar, pegar.

Sisi, molts bons, es cracks!

pues a mi Led Zeppelin ni fú ni fá la verdad (ya me podéis tirar piedros xD), se les respeta, se les reconoces su influencia y tal pero nunca me han gustado demasiado sinceramente.

A mi me gustan e sla tipica musica que llevas escuxando desde siemrpe

i luego agradeces k tus padres escuxaran eso i no camela o algo asi

y4nd3n escribió:A mi me gustan e sla tipica que llevas escuxando desde siemrpe

i luego agradeces k tus padres escuxaran eso i no camela o algo asi

mis padres no (tienen buen gusto xD) pero mis vecinos tanto de abajo como los de al lado en mi tierna niñez y juventud me acribillaban con camela, los caños y mierdas similares, menos mal que ya se mudaron. Creo que de aquella época viene mi odio a ese tipo de "música".

Nose locos, a jo ledzepp m'encanta.

lo ininmaginable que es sa grandissima obra d'art de stairway to heaven ja els fa indispensables, i molts altres exits.

Stairway to heaven, no ho pareix pero es una grandissima obra d'art. Una cansso musicalment bona, un des millors 10 solos de sa historia, una lletra bonissima. I que passa? que la posses a sen reves i es 10 minuts de canso tenen un misatge satanic. No una paraula ni dues, 10 minuts! Sincerament a mem qui troba una una canso tan complexa i bona com aquesta.

Ah, i sense dexar de banda que son es que varen posar de moda es satanisme. Abans aixo era una cosa seria lo del satanisme, Robert Plant i Jimmy Page varen composar Stairway a la mansió de Page que havia comprat i estava "embruixada" i era ni mas ni menos que de mr. crowley(jo), un bruixot satanic molt famos. I diuen que el dimoni els va ajudar a fer aquesta canso.

Mr.Crowley escribió: passa? que la posses a sen reves i es 10 minuts de canso tenen un misatge satanic. No una paraula ni dues, 10 minuts! Sincerament a mem qui troba una una canso tan complexa i bona com aquesta.

missatge satanic? no m'ho crec...
https://www.youtube.com/watch?v=Qwiba6_LYP0

es una canço bona, pero és bastant senzilla

sensilla amb aquin sentit? sa canso en si esta be, dedins lo que es es rock no es gens sensill. sa majoria son 4 quintes i va que te chuta. Aquesta te un crexendo de tota sa canso que simbolisa com vas arribant a nel cel i tot lo que he dit abans, no es senzilla.

Ilo de es video aquest que has posat no es tan sensill. Cuan o canta es tio(que malament que canta) i ho posen a sen reves se sent un poc lo que diu, lo k passa es que no es un truc domes de lletra, es un truc de gravació tambe.

Mr.Crowley escribió:Ilo de es video aquest que has posat no es tan sensill. Cuan o canta es tio(que malament que canta) i ho posen a sen reves se sent un poc lo que diu, lo k passa es que no es un truc domes de lletra, es un truc de gravació tambe.

be, igual si que es lo que dius de lo de sa gravació, en tot cas no te molt de merit musical canviar un poc sa gravació per tenir un missatge satanic.. pro be, entenc lo que dius.


respecte a lo des crescendo, no crec que sigui gens complicat, pero confiare en es teu punt de vista i tornare a escoltar sa canço